M'ha marcat tant...
No sabria explicar-ho bé, però això m'ha canviat, m'ha creat com a persona.
I pensar que tot va començar aquella tarda de 2003, que ma mare em va deixar plorant al cau. Jo no hi volia anar de cap manera, però els meus pares hi van anar de petits i com que feia uns dies el Bernat m'havia dit que m'apuntés, doncs m'hi van portar. El meu primer dia érem només tres Castors, el Jan, el Pol i jo. Vam pintar castors i després vam fer panellets amb els Llops. Des d'aquell dia que ja sóc de cau.
Han anat passant els anys, Castors, Llops, Ràngers i ara Pioners... I quins anys... Plens d'experiències i records que no els canviaria ni per tot l'or del món.
No podria explicar tot el que m'ha aportat el cau, coses que no em podrien donar a cap altre lloc.
Puc ser jo mateixa, és com tenir una segona família.......
Sempre donaré les gràcies als meus pares per haver-me "obligat" a entrar-hi.
Aquest any en fa deu que estic al cau i espero que en siguin molts més.
