SAM

No sé que escriure sobre vosaltres... Igual que no sé que pensar ni que fer... 

Sempre estic tan perduda...

Tinc una cosa clara, divertir-me. Amb vosaltres ho he fet molts cops. 

Necessito saber què fer. 

amb amor, Jo.

16.

Tinc  
Tinc 16   
Tinc 16 anys  
16  
16
16...

16 anys i molts somnis per complir. 16 anys i tota la vida per endavant. Però jo ara penso i no sé com sentir-me. No sé si vull viure tota la vida que tinc davant... No es que en vulgui escapar, vull saber el que se sent, però després tornar aquí, per sempre... I segurament els 17, 18, 19 són millors, però tinc por. Teen, teen.... Si-us-plau vull ser sempre aquí, als meus anys teen, d'aquí sí que no m'hi vull moure.

Tinc por de fer batxillerat, però què hi farem? Això es supera ràpid... Però després la uni... Potser aquest gran problema que tinc d'indecisió va lligat a la por de fer-me gran, indecisió a triar el que vull fer i el que vull ser... No puc seguir així, això no és sa... Així no avançaré, em quedaré sempre aquí encara que no sigui el lloc on em tocar estar...

Però és que tinc por...

O potser no és por... Potser és el que toca... No ho sé... 

I no ho sabré fins que no m'hi trobi, i d'això no queda molt... 

No pot ser, no pot ser... NONONONONONONO!!!!!!!!     

NOOOOO

Però m'hi trobaré de cop, perquè no em prepararé, això ja ho sé... I tiraré endavant i faré veure que m'encanta ser qui sóc i ser on sóc, com tothom. Faré veuré que sóc feliç, actuaré fins i tot per mi mateixa. Fingiré que el món és meravellós, fingiré que els nens petits són preciosos, fingiré que fer una família i tenir una rutina és el millor que em pot passar a la vida, fingiré que al costat de l'amor de la meva vida se'n van tots els problemes...      Com tothom.

Però suposo que els somnis no fingiran...

Potser és per això que m'agrada tant dormir.

Peter Pan, aquí t'espero.