I will always want you

Vull ser allà.
Per tot l'agost.
Allò és la immensa tranquil·litat de paisatge i comoditat amb mi mateixa.
Però si hi vaig i no hi ets ho trobo una mica buit.
et trobo a faltar. Necessito estar entre vosaltres i saber que sempre serà agost. Necessito el "-què fem?  -No ho sé" de cada tarda. Em passaria totes les nits jugant a polis i cacos dels vells temps o anant al bar i riure per qualsevol parida. I que ens critiqueu per com vestim i saber que en el fons us encanta com anem. I que ens posem a parlar del que fa cadascú i comparar-ho amb els altres. Anar a Err, a Naturlandia, a la forestal, a la font del tuca, a la piscina a Organyà, a la bassa, al cap i peu del poble, al paller, a l'estudi, al bar, a casa meva a mirar la tele, al jardí dels P amb els gats, a casa l'Ẵ a fer el vago, anar d'acampada i tullir-la tots, trobar-nos per FM de la Seu i ser feliç.... I seure jo sola a la punta del mirador i veure el que enlloc més puc veure. Veure allò indescriptible que veig... Em passaria hores asseguda allà mirant i mirant... No necessito música allà, no necessito cap llibre ni ningú, només veure-ho tot.

Jo allà sóc... atrevida. Em sento forta. I quan hi ets tu, pocs dies, però els millors. I potser no passa res especial  durant aquells dies, però hi ets tu i només això els converteix en els millors. La tarda més avorrida passa a ser una gran tarda. Em sento perfecte. M'agradaria que la meva vida és basés en moments d'aquests.
Necessito la teva presencia, encara que només estiguis al meu costat. I el teu somriure. No sé que em passa amb tu. Però estic millor si estàs. Vine més siusplau, vine quan estigui jo.
Això per tu

Don't you ever say I just walked away
I will always want you
I can't live a lie running for my life
I will always want you

I came in like a wrecking ball
I never hit so hard in love
all I wanted was to break your walls
all you ever did was, break me
yeah, you wreck me

Jo vull agost agost agost.

la història de roma

Les seves mirades es van creuar aquell 3 d'octubre. I qui diu que no creu en l'amor a primera vista?

El moviment que feia ell amb el cap per moure's els cabells llargs i rossos la feia parar boja a ella. La mirada de cadellet que li feia ella el posava tonto a ell. Estaven els dos asseguts al sofà mirant un programa molt avorrit al primer canal que els hi havia sortit. Mataven el temps que quedava abans de marxar.

Va arribar l'hora acordada. Ella va vestir-se, poc maquillatge als ulls i va agafar la motxilla i va baixar. Ell l'esperava preparat sobre la moto. Es van fer un petó apassionat. Ella va agafar el telèfon i va marcar el número de la seva mare.

- Mama, me'n vaig a Roma.- Va penjar.

A 120 km per hora en una carretera solitària ella contemplava els núvols que passaven sobre els seus caps. Se sentia lliure. Li va caure una petita llàgrima. Era tan feliç. El va abraçar fort.

Ell no va poder evitar posar cara de ruc amb un somriure que li travessava la cara.

No anaven a Roma. No sabien on anaven.

Van parar al costat d'un gorg. I s'hi van banyar. Es feien petons. Ell li va treure la part de dalt i ella el va esquitxar rient. Es van fer més petons, incontables. 

Van tornar a emprendre el camí. 

Van fer vivag a un camp on es veient perfectament les estrelles. 

Mentre miraven la immensitat que tenien sobre els seus cossos, ella plorava fluixet. Ell l'abraçava fort, sabia el que li passava. No li devien quedar molts dies a ell, la seva malaltia ja estava molt avançada. Ella no suportaria perdre'l. 

-Has de ser forta- li deia ell amb llàgrimes als ulls.

-Ho seré, per tu- ella sabia que seria el més dur que hauria de fer durant tota la seva existència, ser forta.

Però lluitaria per sobreviure sense ell, lluitaria per totes les vegades que ell li havia dit que ho fes. 

Però després de passar els últims moment de la vida d'ell al seu costat.

petit món

Sento que necessito ser allà per ser feliç realment. Allà sóc jo, puc sentir el meu petit món sota els peus. En aquest món hi formeu part vosaltres 7 i jo 8.

Tu, SJ, estàs boig, però em fas riure molt i de vegades les persones que estan boges són les millors. Ets del 97, com jo, i com ja saps molt bé, MOLEM! Has canviat molt des d'aquella persona impulsiva, força agressiva i que no tenia gaire respecte. Ara ets un nou JS i m'agrades molt més.

Tu JP... Sempre m'has anat al darrere, tots ho saben i t'he de dir que no et tinc ràbia per això cosa que és raro de mi en aquests casos però mira...Sempre estàs aquí i sempre et consideraré com una gran peça del meu petit món que em fa feliç.

I què diré de tu Ẵ? Ets la persona que s'assembla més a mi, sempre tinc ganes d'estar amb tu i passar hores juntes i fent de les nostres. T'estimo molt i espero que sempre estiguis amb mi perquè no et vull perdre mai dels mais.
J!!!!!! Fa uns anys m'avorria força amb tu, l'edat marcava una gran diferència. Però ara que ja casi no es nota, t'has convertit en una persona que valoro i que estimo moltíssim i que gaudeixo molt estant amb tu. Ara ja no m'avorreixo mai. Penso que ets una grandíssima persona i vull que estiguis sempre al meu costat.
Nosaltres tres som inseparables Ẵ i J, INSEPARABLES. I sempre vull que estigueu amb mi dins d'aquest món (i espero que fora alguns cops també!!!!!)

I ara véns tu M. Mira que arribes a ser un noi especial eh... Ets rarete rarete hehehe! Però t'estimo eh... Sempre estàs present i espero que sempre hi estiguis. M'encanta estar amb tu perquè em fas riure i perquè noto que també sóc important per tu i t'agrada que jo estigui i això em fa sentir molt bé. La cara del meu petit món s'assembla molt a la teva.

I tu, A. Noto com si fossis per mi sola, ets el que ets menys del grup però signifiques molt per mi, individualment, però formes part de tot això i ets massa especial per mi. Amb tu segurament la tornaria a cagar... O no sé si es pot dir cagar-la, perquè per una gran part hauria valgut la pena. Jo ja no sé com sentir-me amb tu. Fa uns dies estava segura de tu, però no has vingut i he tornat a ell. Sempre seràs especial per mi i no deixaràs mai de formar part de la meva felicitat. 

I per fi arribes tu, S. La veritat no sé que m'ha passat amb  tu. I fa uns dies vaig dir que ja no m'agradaves tant, he tornat a estar amb tu i ja torno a estar igual que abans. I mira que no ets el meu perfecte, però canviaria els meus perfectes per tu. Sento que ets una persona que vull que sempre estigui a la meva vida i mira que ets el més recent de tots dins d'aquest món per mi. Sé que no queda gaire per perdre't la pista, són males passades que ens juga la vida. No vius aquí i ets considerablement més gran, no crec que quedi molt per no veure't quasi mai per no dir mai. I se'm fa insuportable. També és dur pensar que ja no sóc aquí, ara sóc lluny de tu i de tenir-te. Ara he de fer la meva vida aquí, on em toca i segurament això ens separa una miqueta perquè sento que començarà una etapa diferent que farà que no pugui estar amb tu. Però no deixaré de pensar en tu i en la idea de nosaltres. Hem estat perdent el temps? Jo crec que no, m'ha servit per donar-me conte que ets molt important per mi i que segurament mai serem tu i jo però això no impedeix que visquis al meu cap i que no t'hi pugui treure.
Molta gent segurament no veurà en tu el que els meus ulls poden veure, no és que estiguis dins dels ideals de la societat juvenil, però això és que no passen temps amb tu i no es donen conte de la gran persona que ets i de que tens un cor gegant. Espero tenir-ne un lloc a dins (del teu cor), igual que tu el tens en el meu (o quasi tot el meu:$).
Espero que algun dia arribis a descobrir tot això. Sé que tu no penses el mateix de mi, estic segura. Però espero que m'estimis i em vulguis sempre dins d'aquest petit i gran món.


Per tot això us he de dir gràcies a tots per la consideració que em teniu encara que no tots ho demostreu sempre) i moltes gràcies per fer-me sentir així i per tot el que m'heu donat durant tant de temps i per tot el temps que queda encara.
Sou el meu gran amor.

amb totes les meves forces, us estimo  i per sempre.


JO.