Tan lluny no puc anar
em vull quedar aquí
Tan lluny no puc marxar
no hi sé anar
Tan lluny no hi sé estar
vull ser aquí
on sé estar
on sempre m'hi vull quedar.
dimarts, 29 de novembre del 2016
dilluns, 28 de novembre del 2016
Separar-nos?
Mirant aquesta entrada: Separar-nos no he pogut evitar pensar que era una exagerada, una dramàtica... Pobre de mi, què poc en sabia...
Separar-nos? Tonteries!
Sí, potser la Z, la C i l'A no estan. Però, cony, la resta continuem juntes. I crec que costarà que algun cop tingui una amistat tan forta amb algú com la tinc amb elles. Són les meves germanes, les meves companyes de vida.
Potser en un futur no les tindré al costat, però ja s'han encarregat de marcar-me bé, les cabrones.
enga lokas
os amo florrrrrrrrsssss
Separar-nos? Tonteries!
Sí, potser la Z, la C i l'A no estan. Però, cony, la resta continuem juntes. I crec que costarà que algun cop tingui una amistat tan forta amb algú com la tinc amb elles. Són les meves germanes, les meves companyes de vida.
Potser en un futur no les tindré al costat, però ja s'han encarregat de marcar-me bé, les cabrones.
enga lokas
os amo florrrrrrrrsssss
Tempus fugit
Aquí el temps passa volant.
Acabo de llegir la última entrada que vaig fer i és de quan feia primer de batxillerat. I ara estic fent 2n d'Humanitats. Fa tres anys ja...
I continuo igual. Bé, igual del tot no. He sortit molt més de festa, he viscut moltes més experiències, he crescut, he après... Però continuo amb les mateixes sensacions. Continuo pensant que no estic fent el que vull, que no seré feliç perquè mai m'atreviré a viure com vull viure, a ser qui sóc. Han passat tres anys i continuo igual de cagada, igual de poc treballadora, igual de miserable.
No aconseguiré obrir-me mai, no aconseguiré treure'm de sobre aquesta vergonya que m'impedeix treure de dins meu el que s'està amagant. No creixeré mai. Continuaré sent igual d'immadura per sempre més.
O almenys això és el que penso. És el que sembla ara i el que ha semblat durant anys.
No m'agrado.
No vull ser com sóc ara.
Pensava que la Mariona Sales seria una altra persona. Però no.
de moment no.
Acabo de llegir la última entrada que vaig fer i és de quan feia primer de batxillerat. I ara estic fent 2n d'Humanitats. Fa tres anys ja...
I continuo igual. Bé, igual del tot no. He sortit molt més de festa, he viscut moltes més experiències, he crescut, he après... Però continuo amb les mateixes sensacions. Continuo pensant que no estic fent el que vull, que no seré feliç perquè mai m'atreviré a viure com vull viure, a ser qui sóc. Han passat tres anys i continuo igual de cagada, igual de poc treballadora, igual de miserable.
No aconseguiré obrir-me mai, no aconseguiré treure'm de sobre aquesta vergonya que m'impedeix treure de dins meu el que s'està amagant. No creixeré mai. Continuaré sent igual d'immadura per sempre més.
O almenys això és el que penso. És el que sembla ara i el que ha semblat durant anys.
No m'agrado.
No vull ser com sóc ara.
Pensava que la Mariona Sales seria una altra persona. Però no.
de moment no.
comme l'aire
Tot just acabava d'arribar a casa. Vaig entrar a la meva habitació i vaig deixar la maleta allà, sense desfer-la ni res. Llavors de seguida el vaig trucar, però no responia, se l'hauria tornat a deixar a casa.
Vaig parlar per WhatsApp amb les meves amigues per avisar-les de que ja havia tornat de vacances i vaig quedar amb elles per la nit, ja que hi havia festa al poble del costat.
Llavors vaig tornar-lo a trucar, però tampoc va contestar. Ell, l'A. Portava amb ell uns quants mesos i estava molt enamorada d'ell. L'R me l'havia presentat, és un dels seus millors amics. L'R, també el meu millor amic, me l'estimo tant...
Llavors el vaig trucar a ell i em va contestar. Li vaig dir que ja havia arribat i que tenia ganes de veure'l. Vaig preguntar-li per l'A, si sabia alguna cosa d'ell i el motiu de perquè no m'agafava el mòbil. Em va dir que se l'havia deixat a casa, però que a la nit aniria a la festa i que el veuria. Tenia tantes ganes d'ell.
Em vaig preparar per sortir. Vaig trobar-me amb les amigues a sota de casa i vam anar cap a la festa.
Allà em vaig trobar amb molta gent de l'institut, saludava a tothom i buscava amb la mirada a veure si el trobava.
Llavors em vaig trobar amb l'Y, un altre molt bon amic meu. El vaig abraçar molt fort i vam estar parlant una estona explicant-nos el que havíem passat el primer mes d'estiu.
Llavors darrere de l'Y el vaig veure. Em vaig acomiadar d'aquest i vaig córrer en direcció cap a l'A.
Per fi el podia veure, per fi podria estar amb ell, per fiiiiiiiiiiiiiiii!
Ell em va veure, se li va dibuixar un somriure molt gran i va obrir els braços on m'hi vaig llançar arrapant-me al seu cos amb tota la meva força. L'A va deixar anar un gemec dient que l'estava escanyant. Em vaig separar una mica (només una mica) i li vaig començar a fer petons. Durant aquelles setmanes de vacances amb els meus pares, l'havia trobat molt a faltar.
Estàvem davant d'on feien el concert. Vam començar a beure una mica, ja que estàvem tots contents d'estar junts al mig de l'estiu. Llavors va començar el concert i vam anar cap allà. Vam ballar durant molta estona, ens ho estàvem passant molt bé. Al cap d'una estona vam sortir un moment a descansar. Estàvem tots parlant i l'R, que anava força begut, m'abraçava tota l'estona. A mi no em molestava, ja que era el meu millor amic, però l'A no parava de matar-lo amb la mirada. Llavors l'R em va donar un cop al cul dient-me que anéssim ja a ballar. L'A no va aguantar més:
- Què R, no pots parar de provocar o què?- va dir l'A amb un to fastiguejat.
- Eh tio! Va no et posis així que és la meva millor amiga i te la vaig presentar jo eh, o és que no te'n recordes?- li va contestar l'R. A l'A li molestava que parlés amb aquest to xulejant quan anava begut i menys si parlava de mi.
- Va calla, que no em vull discutir amb tu. I para de tocar-la així ja.
- Tio ets un pesat! Jo també tinc dret a passar-m'ho bé amb la meva amiga, no? O és que només pots parlar-hi tu? Que des de que esteu junts sou uns avorrits!- Li va contestar l'R embolicant-se amb es paraules.
Llavors es van començar a discutir. Es parlaven amb molt poc de respecte, cridaven, s'empenyien...
Jo m'estava posant molt nerviosa, els hi deia que paressin però no m'escoltaven.
Llavors se'n van anar cadascú cap un cantó molt enfadats l'un amb l'altre. Jo em sentia fatal, no suportava veure'ls així. Me'ls estimava molt als dos, no em podia posar de part de ningú.
Estava sola asseguda contra una paret sense saber que fer. Estava plorant. Llavors, l'Y em va veure i se'm va acostar.
- Què et passa? - em va preguntar amb to carinyós. - Que has tingut problemes amb l'A?
Li vaig explicar el que acabava de passar. Em va escoltar i després em va intentar consolar.
Vam estar molta estona parlant, es va portar molt bé amb mi.
(esborrany que he trobat de fa temps)
Vaig parlar per WhatsApp amb les meves amigues per avisar-les de que ja havia tornat de vacances i vaig quedar amb elles per la nit, ja que hi havia festa al poble del costat.
Llavors vaig tornar-lo a trucar, però tampoc va contestar. Ell, l'A. Portava amb ell uns quants mesos i estava molt enamorada d'ell. L'R me l'havia presentat, és un dels seus millors amics. L'R, també el meu millor amic, me l'estimo tant...
Llavors el vaig trucar a ell i em va contestar. Li vaig dir que ja havia arribat i que tenia ganes de veure'l. Vaig preguntar-li per l'A, si sabia alguna cosa d'ell i el motiu de perquè no m'agafava el mòbil. Em va dir que se l'havia deixat a casa, però que a la nit aniria a la festa i que el veuria. Tenia tantes ganes d'ell.
Em vaig preparar per sortir. Vaig trobar-me amb les amigues a sota de casa i vam anar cap a la festa.
Allà em vaig trobar amb molta gent de l'institut, saludava a tothom i buscava amb la mirada a veure si el trobava.
Llavors em vaig trobar amb l'Y, un altre molt bon amic meu. El vaig abraçar molt fort i vam estar parlant una estona explicant-nos el que havíem passat el primer mes d'estiu.
Llavors darrere de l'Y el vaig veure. Em vaig acomiadar d'aquest i vaig córrer en direcció cap a l'A.
Per fi el podia veure, per fi podria estar amb ell, per fiiiiiiiiiiiiiiii!
Ell em va veure, se li va dibuixar un somriure molt gran i va obrir els braços on m'hi vaig llançar arrapant-me al seu cos amb tota la meva força. L'A va deixar anar un gemec dient que l'estava escanyant. Em vaig separar una mica (només una mica) i li vaig començar a fer petons. Durant aquelles setmanes de vacances amb els meus pares, l'havia trobat molt a faltar.
Estàvem davant d'on feien el concert. Vam començar a beure una mica, ja que estàvem tots contents d'estar junts al mig de l'estiu. Llavors va començar el concert i vam anar cap allà. Vam ballar durant molta estona, ens ho estàvem passant molt bé. Al cap d'una estona vam sortir un moment a descansar. Estàvem tots parlant i l'R, que anava força begut, m'abraçava tota l'estona. A mi no em molestava, ja que era el meu millor amic, però l'A no parava de matar-lo amb la mirada. Llavors l'R em va donar un cop al cul dient-me que anéssim ja a ballar. L'A no va aguantar més:
- Què R, no pots parar de provocar o què?- va dir l'A amb un to fastiguejat.
- Eh tio! Va no et posis així que és la meva millor amiga i te la vaig presentar jo eh, o és que no te'n recordes?- li va contestar l'R. A l'A li molestava que parlés amb aquest to xulejant quan anava begut i menys si parlava de mi.
- Va calla, que no em vull discutir amb tu. I para de tocar-la així ja.
- Tio ets un pesat! Jo també tinc dret a passar-m'ho bé amb la meva amiga, no? O és que només pots parlar-hi tu? Que des de que esteu junts sou uns avorrits!- Li va contestar l'R embolicant-se amb es paraules.
Llavors es van començar a discutir. Es parlaven amb molt poc de respecte, cridaven, s'empenyien...
Jo m'estava posant molt nerviosa, els hi deia que paressin però no m'escoltaven.
Llavors se'n van anar cadascú cap un cantó molt enfadats l'un amb l'altre. Jo em sentia fatal, no suportava veure'ls així. Me'ls estimava molt als dos, no em podia posar de part de ningú.
Estava sola asseguda contra una paret sense saber que fer. Estava plorant. Llavors, l'Y em va veure i se'm va acostar.
- Què et passa? - em va preguntar amb to carinyós. - Que has tingut problemes amb l'A?
Li vaig explicar el que acabava de passar. Em va escoltar i després em va intentar consolar.
Vam estar molta estona parlant, es va portar molt bé amb mi.
(esborrany que he trobat de fa temps)
Paula para la taula
Paula para la taula
para-la bé
que el pare ja ve.
Paula para la taula
para-la bé
o avui hi tornaré.
Paula para la taula
siusplau fes-ho bé
o després patiré.
Paula para la taula
posa-ho tot bé
que el pare ja ve.
Paula para la taula
i porta't molt bé
així com jo faré.
Paula seu a la taula
a la cadira seu bé
i ja més no parlaré.
Paula
que ja ve el pare
Paula
ajuda'm a no caure.
Paula
aquí ja no hi viurem més.
para-la bé
que el pare ja ve.
Paula para la taula
para-la bé
o avui hi tornaré.
Paula para la taula
siusplau fes-ho bé
o després patiré.
Paula para la taula
posa-ho tot bé
que el pare ja ve.
Paula para la taula
i porta't molt bé
així com jo faré.
Paula seu a la taula
a la cadira seu bé
i ja més no parlaré.
Paula
que ja ve el pare
Paula
ajuda'm a no caure.
Paula
aquí ja no hi viurem més.
growèixer
L'altre dia em vaig veure allà
essent qui vull ser i no puc ser
perquè sóc així
no sé ser com vull
no sé ser com sóc
no puc ser com vull
Però l'altre dia ho era
i volava
i explotava
sabia qui era
sabia qui volia ser
i ho era
L'altre dia em despullava
i exclatava
l'altre dia em mirava
i m'envejava
m'enamorava
em somreia
em besava
L'altre dia em vaig veure allà
essent qui vull ser
però allà
sabent qui vull ser
vivint com ho vull fer
creixent
Però clar,
era allà.
essent qui vull ser i no puc ser
perquè sóc així
no sé ser com vull
no sé ser com sóc
no puc ser com vull
Però l'altre dia ho era
i volava
i explotava
sabia qui era
sabia qui volia ser
i ho era
L'altre dia em despullava
i exclatava
l'altre dia em mirava
i m'envejava
m'enamorava
em somreia
em besava
L'altre dia em vaig veure allà
essent qui vull ser
però allà
sabent qui vull ser
vivint com ho vull fer
creixent
Però clar,
era allà.
pètal
et parlo a tu
que encara no existeixes
però et busco poc,
t'espero
somnio molt
que hi ets
que et veig
que et sento
t'espero al llit
i et busco
però poc
perquè et sento
perquè et veig
però encara no hi ets
però et miro
em mires
et vull
et sento
et veig
et respiro
t'espero
et parlo
a tu
que encara no existeixes
però et busco poc,
t'espero
somnio molt
que hi ets
que et veig
que et sento
t'espero al llit
i et busco
però poc
perquè et sento
perquè et veig
però encara no hi ets
però et miro
em mires
et vull
et sento
et veig
et respiro
t'espero
et parlo
a tu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)