Aquí el temps passa volant.
Acabo de llegir la última entrada que vaig fer i és de quan feia primer de batxillerat. I ara estic fent 2n d'Humanitats. Fa tres anys ja...
I continuo igual. Bé, igual del tot no. He sortit molt més de festa, he viscut moltes més experiències, he crescut, he après... Però continuo amb les mateixes sensacions. Continuo pensant que no estic fent el que vull, que no seré feliç perquè mai m'atreviré a viure com vull viure, a ser qui sóc. Han passat tres anys i continuo igual de cagada, igual de poc treballadora, igual de miserable.
No aconseguiré obrir-me mai, no aconseguiré treure'm de sobre aquesta vergonya que m'impedeix treure de dins meu el que s'està amagant. No creixeré mai. Continuaré sent igual d'immadura per sempre més.
O almenys això és el que penso. És el que sembla ara i el que ha semblat durant anys.
No m'agrado.
No vull ser com sóc ara.
Pensava que la Mariona Sales seria una altra persona. Però no.
de moment no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada