Amics.
Això és el que erem. Res més.
Ell estava sortint amb una noia.
Seiem l'un al costat de l'altre, fent bromes, rient...
Llavors li vaig deixar anar de cop.
-Estic amb un noi.- i em vaig quedar amb un somriure mig amagat.
Es va quedar perplex.
Llavors va intentar un somriure.
Em vaig posar a riure.
-És broma!
Es va quedar amb cara d'interrogant.
Jo crec que pensava que perquè li feia aquella broma.
Em vaig acostar a ell.
-Només volia veure la teva reacció. -li vaig dir seguidament.
I li vaig fer un petó.
Curt.
Però llavors me'l va fer ell.
Llarg.
Em va mirar amb aquells ulls verds tan preciosos, em va somriure.
-Feia temps que ho volia fer. - em va dir.
-Suposo que jo també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada