Tu em vas agafar de la mà i em vas mirar. Vas posar aquella careta de cadellet que poses quan vols alguna cosa. Cada cop que em mires així no sé com reaccionar. Noto com si tot el meu món es concentrés en els teus ulls de color blau infinit. Em demanaves que em posés un vestit bonic, unes sabates a joc i que fos la teva parella al ball d'aquella nit. Et vaig dir ràpidament que sí. Tenia por de no aprofitar els moment que em quedaven amb tu.
Vaig anar amb les meves amigues a comprar roba pel ball. Totes teniem parella i volíem anar perfectes per a l'ocasió. Jo vaig acabar triant un vestit blanc que quedava molt bé amb la meva pell morena i unes sabates de taló de color salmó. En aquell moment em veia perfecta.
Em vas passar a buscar per casa a les vuit en punt. Estaves guapíssim.
Vam ballar tota la nit, estava tothom de l'institut, va ser una gran nit.
I aquell petó de comiat a la llum de la lluna que semblava etern. I aquell "bona nit tresor, que descansis bé" seguit d'un altre petó. I aquella mirada que anaves aguantant mentre jo desapareixia de la teva vista dins de casa meva.
Tots aquells moment, que ja no tornaran, que ja no es repetiran. Però sempre em seran presents, fins a l'eternitat.
trobat entre les entrades del meu bloc, de fa més de dos anys i publicat ara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada