Paranoies infinites de tothom i de tot. Atacs de nervis incontrolables que alteren el meu cos. Ganes de res impredictibles. Explosions de vergonya que no puc suportar. Ràbia encegadora...
I estem juntes però a molts quilòmetres al mateix temps i a quilòmetres però molt juntes en un mateix moment. I tenim ganes de dir-nos-ho tot. I parlem molt i acabem no dient res. I riem i no tenim motiu i plorem i potser tampoc...
I ho busco i no ho trobo. Potser no ho he de buscar per trobar-ho. O potser no ho he buscat prou.
Estimo, odio, parlo, callo, ploro, ric, escolto, abrasso...
I vindràs i no sabré que dir-te, o potser sí però no ho diré. I què, hi seràs, no?
I dic adéu però no vull marxar. O vull marxar però no puc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada