Em vaig quedar glaçada quan el vaig veure al meu costat, parats al semàfor. Ell també anava amb moto, com jo, i també em va veure. Feia tant que no el veia. Tampoc havíem tingut gaire relació, només havíem quedat dues o tres tardes amb més amics quan teniem tretze anys, de fet es podria dir que no havíem sigut ni amics. Després només ens havíem vist pel poble de tant en tant però ja ni ens saludàvem. Em va estranyar molt trobar-me'l justament a Menorca.
De seguida que es va posar verd vaig arrencar i vaig marxar cap a casa.
El segon cop el vaig veure entre la gentada, quan estava amb les meves amigues, a la plaça d'Es Mercadal durant la festa major. Ell també em va veure, ja em mirava abans que jo el mirés a ell.
I el tercer cop, un altre cop en moto. Jo anava cap a una cala a relaxar-me. El vaig mirar, li vaig somriure i amb el cor a cent vaig seguir cap a la platja. No sabia perquè em posava nerviosa al veure'l.
Vaig aparcar a dalt dels penya-segats i vaig baixar caminant cap a la cala. Vaig arribar a la sorra, em vaig instal·lar i vaig anar cap a l'aigua. Vaig remullar-me una mica i vaig sortir a llegir al sol de la tarda. No hi havia ningú a la cala. Llavors vaig sentir el soroll d'una moto que aparcava al mateix lloc que jo. Però no baixava ningú i em vaig concentrar en la meva lectura.
De cop unes mans em van tapar els ulls. No sabia dir qui era. Em vaig desfer de les mans i em vaig girar.
Era ell. M'havia seguit? No vaig saber què dir, em vaig quedar sense paraules. Ell va somriure com si ja s'esperés aquella reacció.
-Hola- va dir fluixet. I el que va fer després em va deixar sense sang al cos.
Va començar a apropar els seus llavis cap als meus. Quan va haver-hi el primer contacte no sabia que fer però al cap de pocs segons li vaig tornar el petó. No sabia perquè ho estàvem fent. Em vaig separar una mica.
-Hola- li vaig dir jo amb el mateix to que ell. I llavors vaig ser jo qui em vaig tornar a acostar i ens vam tornar a besar.
Al cap d'una estona ens vam separar. Llavors vam riure i vam començar a parlar.
- Hola un altre cop- va dir ell. - Ja sé que t'hauràs estranyat molt però aquests dies que t'he vist no he pogut parar de pensar en tu. Feia molt temps que no ens veiem.
Jo vaig somriure. - Sí, ja ho pots ven dir.- vaig dir rient. -Quan de temps t'hi estàs aquí?- li vaig preguntar.
- Una setmana més.
I com podeu imaginar, una setmana inoblidable.
trobat entre les entrades del meu bloc, de fa més de dos anys i publicat ara
trobat entre les entrades del meu bloc, de fa més de dos anys i publicat ara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada